El primer bloc, ens ha ensenyat tots els precedents que ha tingut la psicologia de l’educació. A mi, el que més m’ha fet reflexionar ha estat el fet de veure com ja fa molt de temps que una gran quantitat d’autors van proposar una sèrie d’idees però que avui en dia, encara, no les hem sabut aplicar. Per tant, no hem de pensar que el fet d’estudiar als nens com a persones individuals o cercar estratègies que ens ajudin a descobrir les motivacions i interessos dels nens és exclusivament d’ara sinó que ja va haver molts d’autors anteriors que s’ho varen plantejar i varen realitzar les investigacions pertinents.
Hem vist com, per exemple, una eina tan criticada negativament com és el test d’intel•ligència no va ser creada amb la finalitat de ser utilitzada com a tècnica exclusiva sinó que aquest, és el mal ús que va fer la societat d’una eina que el que pretenia era complimentar-ne altres (no per aplicar-la sense mesura a tothom per veure si era intel•ligent o no).
Hem aprofundit en la orientació ecològica de Bronfenbrenner i, gràcies al treball que hem hagut de fer, amb dos casos de nens, he pogut veure la gran influència que exerceix tot l’entorn del nen en el seu desenvolupament (tant el seu context més proper com el més llunyà).
D’aquest treball de Bronfenbrenner, la part que més m’ha agradat ha estat poder aplicar, nosaltres mateixos, algunes estratègies en aquests dos casos que, probablement, algun dia, dins la nostra professió, ens trobarem. Amb aquestes propostes, a més d’aprendre la importància de treballar cooperativament entre tots els contextos de la comunitat educativa, he descobert noves estratègies, mitjançant el diàleg i les aportacions del meu grup, que podré aplicar en un futur a la meva tasca docent.
Tot això m’ha fet adonar-me que no hi ha una teoria ni un model metodològic exclusiu sinó que, per ser una bona mestra, el que he de fer és conèixer-los tots per saber les aplicacions més adients que puc fer en cada moment.
Cadascuna de les teories té les seves aportacions positives!
