topbella

jueves, 31 de mayo de 2012

Fins aquí hem arribat!


Avui ha estat la darrera classe de l’assignatura i és per això que he decidit fer una cloenda  sobre tot el recorregut que hem fet. Per començar, dir que ja des de l’inici vaig agafar l’assignatura amb moltes ganes perquè era un tema que em semblava interessant i que encara no havíem tractat. També, el que crec que ha fet que vegi l’assignatura d’una altra manera és que al no ser plantejada des d’una vesant clínica i degut a l’experiència del mestre amb infants, ha estat una matèria plantejada des d’una vessant més humana i això sempre enganxa perquè se’ns han mostrat molts de casos reals i sempre hem treballat sobre les nostres experiències o les de n’Iñaki.

A més, crec que el mestre ens la va saber "vendre" molt bé i ja des del començament ens va plantejar un mode de donar la classe diferent dels que havíem tingut. Dic això perquè durant el transcurs del trimestre hem anat donant els continguts que teníem previstos però aturant-nos en aquells que tenien més interès per a nosaltres i debatent molt sobre moltes qüestions. El fet de fer les classes d’aquesta manera, partint del que pensem, posant-lo en grup i debatent crec que és la manera com realment s’aprèn i la forma d’enriquir-nos dels coneixements dels altres; de fet, és la manera com ens diuen que hem d’ensenyar però que molts pocs docents utilitzen per donar les seves classes.

Ja vaig dir a una altra entrada que la manera que teníem de treballar m’agradava perquè em feia pensar individualment i després comparar el que jo pensava amb els altres. Tot i que les darreres classes han estat una mica més teòriques, possiblement per la manca de temps crec que els continguts donats han estat molt treballats, de manera que el que hem fet ho hem fet bé. Tot i que hi havia moltes coses que em venien de noves i hagut d’altres que si que havíem donat però que en aquesta assignatura se’ns han plantejat des d’altra perspectiva.

Per últim i fent menció al darrer que hem vist: el maltracte infantil, crec que ha estat molt bé acabar amb aquest contingut ja que tot i que hem vist per un costat l’infant, per l'altre a la família i a l’escola, aquest darrer tema ho englobava tot i malgrat que encara avui sembla un tema tabú, hem de ser conscients que això passa i que nosaltres serem elements claus de diàgnostic i, sobretot, de prevenció. Així, era necessari tractar aquest tema i quina millor forma que fer-ho per concloure amb l’assignatura.

Segons el meu pont de vista, tot el grup en general hem gaudit molt podent compartir tots aquests moments a classe i tot i que crec que he après molt, l’educació emocional no acaba aquí, continuaré formant-me en aquest aspecte per poder arribar a ser una bona professional capaç de donar resposta a totes les necessitats dels infants. Per això, abans de començar a treballar en educació el meu objectiu és poder anar a altres centres a veure diferents maneres de treballar no només les emocions sinó també altres aspectes educatius. Així la meva fita és poder veure diferents escoles per acabar de crear l’estil de mestra que vull ser!


Per acabar amb aquesta etapa del blog (perquè el meu blog no acaba aquí) vull posar dues cançons. La primera està relacionada amb el darrer tema del que hem parlat, el maltracte, i és una cançó que crec que té molta força i em motiva; la segona, és per recordar el moment tan difícil que està vivint l’educació i per mostrar la meva desconformitat amb la política que ens maneja com titelles, hem de reaccionar! 

Se acabaron las lágrimas


No estamos creyendo



0 comentarios:

Publicar un comentario

Mi perfil

Mi foto
Úrsula
Estudiant de Quart de GEDI
Ver todo mi perfil
 
SEGON DE GEDI© Diseñado por: Compartidisimo