La caixa de les emocions (24 / 05 / 2012)

N’Iñaki ens va dir que miréssim un document en el qual hi havia diferents activitats per treballar a l’escola sobre les emocions. De totes havíem de triar una i explicar-la a classe, però com que ningú ho havia mirat (inclosa jo) no vàrem fer-la; tot i així aquí quedarà plasmada l’activitat que jo he triat.

A una entrada anterior ja vaig comentar una sèrie d’activitats sobre el treball de les emocions que vaig extreure d’un llibre fent un petit anàlisi dels aspectes que pensava que aportava. També, dir que tot i que sé que el treball de les emocions es fa en el dia a dia, crec que està bé poder disposar d’activitats sobretot al principi, ja que crec que la inexperiència fa que tot i que ho tinguis en compte i aprofitis moments per treballar-les, hi haurà moments en què et doni seguretat poder disposar de material per treballar-les.

Mentre llegia totes les activitats m’he adonat que tot i que la gent digui que a classe no es treballen les emocions, hi ha moltes activitats que si que es fan a les aules d’infantil i que no sabia que amb això també es treballaven les emocions. Per exemple hi ha moltes activitats que treballen les habilitats socials com ara relacionar-se amb els companys parlant sobre les fitxes que tenen en comú, dir entre tots com s’ha de fer per tenir un amic… és a dir, activitats on el que es fomenta és el diàleg i la comunicació entre els infants tot aprenent habilitats comunicatives com esperar el seu torn o arribar a acords.


Això m’ha fet pensar en el cas de la mestra que a la conferència que es va fer a Eivissa sobre les emocions va dir que ella no sabia treballar-les perquè mai li havien explicat; dic això perquè segurament aquesta mestra si que treballava les emocions amb els seus alumnes però sense ser conscient.

Crec que totes les activitats són bones per determinats aspectes a l’aula, encara que hi  ha que m’agraden menys o més. Hi hagut una que crec que no es podria aplicar a infants massa petits però que amb els nens de cinc anys si que podria funcionar: la dels taxistes; crec que és una bona manera de conscienciar els infants sobre determinats comportaments que fan sentir-se mal als altres i crec que serviria molt en edats superiors on els infants comencen a formar grups i riure’s d’altres.

No obstant, l’activitat que jo he triat és una altra, una que crec que sí que es pot aplicar a tots els cicles: “Emocions entre tothom”. Primer dir que l’activitat consisteix en què la mestra mostra sis emocions que poden ser quatre o tres segons l’edat dels infants o el criteri del professor per triar les emocions a treballar, i entre tots posen la cara que creuen que correspon a cada emoció. Després per grups de sis han de decidir i pintar en cada cartronet la boca de l’emoció descrita baix d’aquest. Per tant, s’han de posar d’acord i entre tots dibuixar les boques que li pertocaria a cada emoció. Per últim tots els grups ho posen en comú i parlen sobre si són adequades les boques dibuixades per tots els grups en relació a l’emoció que li pertoca.

He triat aquesta activitat perquè a més de què crec que és molt fàcil d’entendre, ajuda als infants tant a reconèixer l’expressió dels altres com a prendre decisions en equip. D’aquesta manera a més d’ajudar a identificar i expressar emocions crec que els ajuda a comprendre una mica més la societat on viuen ja que aquestes expressions són les usades en aquesta i tindran que conèixer-les per adaptar-se millor. És això el que pretenc que es treballi en aquesta activitat, tant el treball en equip per prendre decisions (en aquest cas com pintar la boca de cada emoció) com la identificació de les emocions. En definitiva, que els infants es familiaritzin amb la manera que té la societat d’expressar el que sent ja que així, a més de saber quan els seus companys o familiars estan tristos, alegres per saber quina reacció tenir davant de cada expressió somàtica els infants aprendran que l’expressió de les emocions és natural i no tindran por a expressar el que senten.

El que necessitaria per dur a terme aquesta activitat són el nombre de cartronets de les emocions que vull treballar multiplicat pel nombre de grups formats que en principi serien quatre grups de sis persones o podríem reduir el nombre de persones per grup i fer més per tal de provocar que tots els membres participin. A més dels cartrons amb les cares sense boca necessitaríem llapis o altre tipus de material que permeti dibuixar les boques o fer-les com ara la plastilina.

Una activitat semblant a la que seleccionat, encara que no sigui un treball tan directe de les emocions, és “Sense paraules” on s’ha d’explicar sense parlar als companys alguna situació.  També, una altra activitat que continua tractant del llenguatge no verbal però que és més lúdica i que com la que he triat tracta l’expressió de les emocions de manera més directa i és la de “Tira’t i emocionat”. Aquesta darrera crec que es podria treballar de manera conjunta amb la que he triat ja que del que es tracta és de tirar dos daus i dir el que surt a un dau fent servir la veu que li pertocaria a l’emoció que ha tocat a l’altre dau. Per tant, es treballaria l’expressió oral de les emocions i en la que he triat l’expressió facial.

Com veieu tot i que he triat una activitat central he tingut bastants de dubtes i he volgut posar les altres opcions per si algú vol ficar-li una ullada i perquè penso que es poden treballar de manera conjunta tot fent modificacions. 

Cercant per Internet alguna pàgina on oferissin altre tipus d’activitats he trobat una on a més de trobar interessant les activitats que proposa per treballar a l’aula també m’agrada el recull d’activitats interactives que ha fet. A més de treballar les emocions és una manera de donar-li un sentit a les TIC i crec que encara que no totes estan adaptades a l’etapa d’infantil moltes es podrien fer amb els infants. L’enllaç d’aquesta pàgina és: http://trestizas.wordpress.com/2010/02/08/reconocer-y-expresar-emociones-sensaciones-sentimientos/. Cliqueu damunt de l’activitat interactiva per fer o veure les diferents activitats que hi ha.

Quan parlàvem d'aquestes activitats a classe ha sortit un debat ja que en un company deia que hi havia activitats on sortien fitxes i per això pensava que no estaven bé. És cert que en l'escola d'avui hem d'ometre les fitxes però sabent quin tipus de fitxes són les que s'han d'eliminar; és a dir, el fet de no treballar amb fitxes és perquè aquestes proposen unes activitats on tots els infants han d'arribar als mateixos objectius, és a dir que no tenen en compte les individualitats de cada nen;  però hem de saber que hi altres fitxes, creades pels docents que l'únic que pretenen és que cada infant deixi plasmat el seu coneixement i que no per això mostren dibuixos estereotipats que els nens han de copiar i que tampoc impliquen que tots els infants arribin a un mateix objectiu; és per això que hem de tenir clar el que pretenem i tenir un criteri a l'hora de seleccionar el material que volem utilitzar. Per això he volgut fer un exemple del que seria una "fitxa", encara que jo li posaria un altre nom, creada per mí per treballar l'activitat que jo he triat però en comptes de en grups de sis de manera individual.

En la meva fitxa es veu com tot i que tots els infants disposarien de la mateixa, sortirien creacions totalment diferents ja que l'únic que es presenta és el nom de l'emoció i una cara sense expressió facial on els infants haurien de dibuixar tant els ulls com la boca. Crec que aquest tipus de "fulla d'emplenament" no és perjudicial per l'aprenentatge dels infants si li donem un sentit al que fem i no es tracta d'omplir-la i ja està. El que vull dir amb això és que no ha de consistir en què els infants omplin aquest full i ens oblidem d'ell sinó que després hi hagi una posada en comú, que els infants debateixin sobre si pensen que les expressions dels seus companys coincideixen amb l'emoció, etc. Seria com l'activitat de "Emocions entre tothom" però una mica modificada.