A la classe anterior vàrem estar veient a nivell
teòric els aspectes a considerar quan realitzem una entrevista amb els pares. Avui
hem traspassat aquesta teoria a la pràctica i jo l’he viscut en primera persona
ja que he tingut el paper de mestra i en Nacho de pare d’un infant de tres
anys, en Pere.
M’ha agradat molt posar-me a la pell d’una
mestra i sobretot, poder després compartir amb els meus companys els aspectes
que havia dut més bé o altres que ells havien vist que se m’havien passat per
dalt. Així hem pogut debatre sobre una situació “real” i ens ha permès
analitzar-la millor que si ho haguéssim fet sobre un cas imaginari.
Per començar jo tenia una sèrie d’ítems que
cal saber i havia de triar una mena de guió per dur la meva entrevista. Ho he
fet amb ajuda d’un company i hem decidit que només tractaríem aspectes com el
període d’adaptació, i l’autonomia a l’hora de dormir, menjar i anar al bany. Hem
dit a classe que el principal en una primera entrevista era crear un vincle amb
la família i que, per tant, no cal que
ens amollin a una sessió tota la informació que volem ja que aquesta anirà
sorgint més endavant si creem un bon clima entre tutor-pares.
Per tant, crec que tot i que jo he seleccionat
aspectes molt generals per conèixer m’he preocupat massa pel guió que tenia i
per això al començament de l’entrevista he estat una mica més insegura i
nerviosa. Doncs, l’idoni és portar quatre aspectes fonamentals ja que del
contrari pot acabar semblant un interrogatori.
A més, començant per l’acolliment del pare he
tingut falls com ara que he passat endavant d’ell o què he posat la cadira molt
prop de la porta i això ha forçat encara més començar l’entrevista. El que
hauria d’haver fet en comptes de començar demanant-li per l’infant és fer una
introducció que el posi en situació on s’expliqui el perquè de fer una
entrevista i on ens presentem una mica.
Després l’he demanat de quan era el seu fill i
tot i què és una pregunta important ja que hi ha una gran diferència entre
infants de principi i de finals no he sabut donar una solució al pare quan em confessava
la seva por per l’edat del seu fill. Així una solució que hem trobat és dir-li
que no és la primera vegada que tenim infants de finals d’anys per tal que vegi
que no és l’únic.
Altres aspectes que m’han comentat són:
- No recórrer a tants de diminutius.
- Ser més empàtic ja que tot i que jo li deia que no és preocupés el que estic fent és llevar-li importància a una situació que li angoixa de veritat quan el que he de fer és donar solucions.
- Començar per l’argument i després dir el que vull dir perquè sinó la informació pot ser mal entesa. Per exemple quan li he dit que pensem que en aquesta edat el més idoni és no portar-lo al menjador.
- Concloure l’entrevista fent una mena de resum de tot el que hem parlat i agraint la seva presència.
El fet d’haver pogut dur a terme aquesta
simulació d’entrevista ens ha servit a tots per adonar-nos d’aspectes que cal
de tenir en compte i així, en un futur els tindré en compte a l’hora de
realitzar altres entrevistat, tot i que sé que continuaré cometent errors i
intentant solucionar-los; això és una de les coses que més m’agraden de la
vida, tenir la capacitat per millorar situacions gràcies a l’ajuda d’altres ja
que et donen una gran varietat de punts de vista per després poder jo triar els
que cregui més encertats.
Per acabar m’agradaria fer un recull on exposo
els objectius que jo tenia i els aspectes a tenir en compte en els diferents
moments de l’entrevista als que he arribat mitjançant el debat que hem fet a
classe sobre aquesta entrevista (està molt sintètic).
0 comentarios:
Publicar un comentario