Activitat 6 (27 / 03 / 2012)

En la classe d’avui hem passat de parlar de les emocions en sí a les emocions relacionades amb l’àmbit familiar. Per començar a endinsar-nos en aquest tema hem fet servir la mateixa manera de treballar que utilitzem quan apareixen conceptes nous. Primer, individualment hem fet una definició del que nosaltres enteníem per família i, aquesta s’havia de poder adaptar als diferents tipus de famílies que coneixem. La veritat és que aquesta vegada m’ha costat bastant fer una definició del que per a mi era una família; no se si era perquè mai m’he demanat això o perquè estava una mica espessa. No obstant, la definició que he pogut fer ha estat que la família és l’estructura social amb la que l’infant estableix un vincle afectiu i li ofereix un ambient sa de creixement.

En segon lloc, i ara en grups de tres o quatre persones hem hagut de posar les nostres definicions en comú, i després contrastar-les amb el gran grup. La definició que ha sorgit entre tots és que és una institució de socialització (fa de transmissor de cultura, llengua...) que compleix les funcions de satisfer les necessitats bàsiques dels seus membres, tot interrelacionant-se entre ells. Serveix com a model de referència fent de mediadora per a la incorporació de l’individu a la societat i comparteixen un espai i un temps.

Una definició que ens ha mostrat n’Iñaki i que m’ha agradat molt és que la família és aquell grup de persones (amb metes i objectius comuns, unes estructures clares...) que viuen en una mateixa casa (o espai) i es barallen (hi ha una relació: diàleg discrepàncies...) com a mínim un cop al dia.

No hem de confondre família amb llar, ja que aquest darrer és l’espai físic on habita la família i on poden habilitar més d’una (llars unifamiliars, bifamiliars, o de més famílies).

He dit que la família compleix una sèrie de funcions bàsiques i aquestes poden incloure les següents:

• Comunicació: utilitzant mètodes verbals o paraverbals; és fonamental pel densenvolupament de l’afectivitat, el suport, l’autoritat, la comprensió...

• Afectivitat: la relació d’estima és imprescindible per un desenvolupament normalitzat de l’individu.

• Suport: de múltiples formes (econòmic, afectiu, cultural...).

• Adaptabilitat: per mantenir relacions internes (entre els membres del grup) i externes (amb la societat, a nivell cultural, econòmic, laboral, higiènic, etc.). Els processos d’adaptació de la família sorgeixen en funció de les diferents etapes del seu cicle vital (naixement d’un fill, mort d’un component...).

• Autonomia: els individus necessiten un cert gran d’independència per facilitar el seu creixement i maduració.

• Regles i normes: de comportament per afavorir la convivència. Aquestes normes faciliten les relacions i identifiquen els papers de cada membre de la família. Per aconseguir aquest objectiu és necessari començar pel cuidat afectiu (Brazelton, 2005: 177) i, a mesura que incrementem els límits també hem de fer-lo amb l’afecte. Perquè hi hagi disciplina tant a la família com a l’escola primer ha d’haver respecte, unes normes consensuades, una coherència d’actuació per part dels pares, cuidadors o adults (per exemple si no volem que es cridin entre ells no podem cridar-li a la nostra parella) i, per últim motivació  ja que la falta d’aquesta darrera crea indisciplina.

*Aquestes funcions no són les úniques però ha estat el repertori que més m’ha agradat dels que he trobat sobre aquest tema.

Actualment, ja no hi ha una estructura familiar com abans (pare, mare i fills) sinó que ens trobem diferents tipus d’estructures familiars com ara les monoparentals, de parella homosexual, adoptives, separades, reconstruïdes, viudes, extensa, avis i nets amb mare adolescent o no.

Cada família és diferent i, per tant, té el seu propi estil d’ensenyament, la seva metodologia segons el grau de control, la comunicació establerta entres els membres, les exigències de maduresa i l’afecte en relació. Aquests estils poden ser: autoritari, permissiu, negligent  o democràtic.

*Els aspectes que s’han anat incorporant de nou, tant els afegits pels meus companys, com pel professor o  que he aconseguit d’altres fonts d’informació estan en altres colors.

Bibliografia:

Apunts de Desenvolupament i Educació Socioemocional en la primera infància 2011-2012 (segon semestre).

Apunts de Psicologia de l’Educació de Segon Grau d’Educació infantil 2011-2012 (primer semestre).

BRAZELTON, T.B (2005). Las necesidades básicas de la infancia. Lo que cada niño o niña precisa para vivir, crecer y aprender, La necesidad de establecer límites, estructura y expectativas (177 – 191).  Barcelona: Graó.  

Fonts electròniques

http://www.slideshare.net/juanitojoaquin/estilos-de-familia

http://www.bebeclick.com/tienda/catalog/familia-cual-funcion-n-59.html?newsPath=14&osCsid=37dbde274c4fe033be47de94

22 / 03 / 2012 - Vídeo "Sentir"

En la classe d’avui hem vist un vídeo que es diu “Sentir” i s’havien proposat una sèrie de qüestions abans de veure’l que desprès he emplenat amb els apunts que anat agafant. Les qüestions són les següents:

-         Quins aspectes trobes interessants i reforcen el que ja sabies?

• Que hi ha més classificacions sobre quines són les emocions que la que nosaltres vàrem fer. Per tant, com amb quasi tot el contingut que donem, no hem de creure que només hi ha una única possibilitat; a més l’important és la reflexió que va darrera d’aquestes classificacions no la classificació en sí.

• Tardem tota la vida en refinar les nostres emocions. 

• La manera que tenen els infants d’enfrontar-se a les emocions depèn, en gran part, del seu temperament. Per tant,  no tots els infants responen de la mateixa manera als mateixos estímuls.

• El temperament es pot regular/modificar gràcies a la interacció dels pares amb aquest.

• Amb l’aparició del llenguatge millora l’expressió de les emocions.

• Segons creix el nen, les emocions adquireixen més matisos.

• Una mateixa situació pot provocar sentiments oposats; exemple de la taràntula: por i desig.

• La forma que tenim d’educar varia segons el nostre aprenentatge, la nostra experiència.

• Les figures d’afecció han de percebre les demandes dels seus fills, saber interpretar-les correctament i respondre de manera contingent (“sensibilitat dels pares”).

• Segons el caràcter del nen, interaccionem amb ells de forma diferent (feedback).

• Al primer mes:

- El somriure és un acte reflex

- Les interaccions són imprescindibles per un bon desenvolupament emocional

- L’infant necessita sentir-se segur i estimat (vincle)

- Expressa les emocions amb cares involuntàries i grunyits

• Als tres mesos:

- Es comunica mitjançant crits i sorolls

- Sorgeix el somriure social, com a resposta a un estímul positiu

- L’infant s’obre al món exterior; coneix nous entorns i persones.

• Als quatre mesos:

- Diferents tipus de plors (necessaris per comunicar les necessitats) que la mare coneix.

-          Quins aspectes t’aporten nous coneixements?

• Les emocions són el primer llenguatge amb el que els infants i els adults es comuniquen.

• El caràcter es modela, evoluciona amb ajuda i canvia segons les reaccions de les persones que l’envolten.

• Les mares ensenyen als infants diferents estratègies per autoconsolar-se.

• Pel que fa a les investigacions, totes m’aporten coneixements nous. A cada apartat indicaré en cursiva el que pretén esbrinar la investigació i, al costat, el que conclou.

- Quines són les primeres emocions expressades pels bebès? Als tres mesos: sorpresa, plaer, frustració i ira.

- A quina edat poden entendre les emocions dels altres? A quina edat poden associar una veu alegre amb una cara alegre?

Es capaç d’associar la veu alegre de la mare amb la seva cara (a les 12 setmanes); la del pare no.

Es capaç d’associar la veu trista d’una dona desconeguda amb la seva cara (15 setmanes); la del pare no.

Relaciona la veu trista del pare amb l’expressió de la cara (18 setmanes).

- Com afecta el caràcter a la resposta emocional del bebè davant el món? Canvia durant els primers tres anys de vida? Segons el caràcter de cada nen, uns necessiten més o menys estimulació.

Als nou mesos tornen uns infants i es vol estudiar l’ira, l’alegria i la por posant una barrera transparent entre un objecte i l’infant. A aquesta edat tornem a trobar respostes diferents segons el caràcter: el nen vol l’objecte, li dóna por la marioneta i li donen por les caretes; la nena ignora l’objecte, li agrada la marioneta i les caretes.

El perquè no reaccionen de la mateixa manera és un altre coneixement nou que he après. Això és degut a què la nena presenta més activitat en el lòbul frontal dret (associat a personalitats més tranquil·les) i el nen en l’esquerre (reaccions exagerades).

A més, segons la investigació, els infants amb reaccions exagerades als quatre mantenen aquest caràcter als nou i als vint-i-quatre mesos.

Els infants tenen un caràcter que marca les seves accions però quan aquest topa amb el món extern, el seu caràcter s’ha d’adaptar.

- L’obediència dels bebès està relacionada amb el seu caràcter?. El cuidat dels fills està influenciat pel caràcter d’aquest, i els pares han d’actuar en conseqüència a aquest caràcter.

- Saben utilitzar la informació emocional de l’expressió facial dels adults per decidir com reaccionar? La conclusió és que als deu mesos els nens aprenen a cercar consell en l’expressió facial dels progenitors.

- Tenen els infants mecanismes incorporats per autoalleujar-se? Les emocions dels infants poden regular-se amb distraccions externes i amb diferents eines pròpies.

- Amb que recursos per controlar l’ansietat conta un infant de dos anys? Als 24 mesos han adquirit habilitats pròpies per superar la por.

- Com tracten els infants de caràcters diferents la frustració? Cada nen té el seu propi estil de controlar els seus sentiments quan s’enfronta a la frustració.

- A quina edat adquireixen consciència de les emocions morals (orgull, vergonya, xafogor)?

Adquireixen consciencia de sí mateixos al voltant dels dos anys i la sensació de vergonya apareix quan es reconeix amb sí mateix però també depèn del caràcter.

En aquest cas si que sabia quines eren les emocions morals perquè vàrem parlar  una mica d’elles a una classe però no sabia a quina edat apareixien ni que la seva aparició estava relacionada amb el fet de prendre consciència d’un mateix.

- Quan experimenten els infants l’orgull i la vergonya? Que provoca aquests sentiments i com s’expressen? Quan l’infant és conscient del seus èxits i fracassos apareixen l’orgull i la vergonya.

-          Quins aspectes trobes que són susceptibles de debat / discussió?

• La fiabilitat i l’ètica de les investigacions dutes a terme.

• Les dones expressen emocions de manera més clara que els homes.

• Es manté el caràcter inicial del bebè durant tota la vida?

• Relació entre l’obediència i el caràcter.

-          Quina funció compleixen les emocions morals?

Les emocions morals són l'orgull, la vegonya i el xafagor i la funció que crec que tenen és expressar, mostrar els moments d'èxit o fracàs de cada persona. 

-          Reflexió global del vídeo.   

Per començar, voldria dir que el veure aquest vídeo m’ha provocat un sentiment ambivalent. Per una banda, crec que ha estat molt bé el fet de poder veure mitjançant investigacions aspectes molt curiosos i importants sobre la vida emocional dels infants; per l’altre costat, les situacions provocades per poder respondre a les preguntes plantejades pels investigadors i per bona part de la societat, crec que són cruels i no reflexen l’estima pels infants de la qual parla el vídeo.

És cert, que tot el que sabem ho sabem gràcies a investigacions però crec que hi ha altres formes d’observar els comportaments dels infants que no suposen el patiment d’aquest de manera provocada. A més, tal com m’ha dit en Iñaki els infants es troben situacions similars en el dia a dia, però crec que ja que se les trobaran igual no cal provocar-los encara més patiment.

A més, l’eficàcia d’aquestes investigacions és dubtosa ja crec que la ràtio d’infants agafats per treure una conclusió és molt reduïda com per generalitzar-la a tota la població. També, el fet de ser investigacions on el observador està participant en aquesta crec que no et permet controlar totes les variables i, per tant, tampoc t’assegura la certesa. L’últim motiu pel que penso que les probes són poc fonamentades i fiables és perquè crec que, com passa en moltes investigacions, els investigadors estableixen unes hipòtesis i es dediquen a provocar l’afirmació d’aquestes. Per exemple en el cas de què “les dones expressen més que els homes” crec que durant la prova les dones es mouen més i gestualitzen més que els homes, és a dir, han triat homes molt passius i dones molt cridaneres.  

El vídeo m’ha ajudat molt a aprofundir en el concepte que ja varem veure una mica per damunt: el temperament. Al final, la idea que jo he agafat és que tots els infants neixen amb temperaments diferents que marquen el seu desenvolupament però que aquest temperament no és fix sinó que es pot redirigir amb les nostres actuacions. Per tant, hem de defugir de la idea de què tots els infants són iguals i necessiten de la mateixa estimulació per part nostra. És important que els adults disposem de paciència i comprensivitat per tal de modificar les reaccions del nen davant del món. Depèn del caràcter de cada nen hem d’actuar nosaltres i hem de ser conscients que no tots els  infants necessiten els mateixos estímuls per sentir-se bé i ens hem de saber ADAPTAR.

Per si algú vol veure el vídeo, deixo l'adreça:  http://www.tu.tv/videos/baby-human-sentir 

Llibre: "Actividades para el desarrollo de la inteligencia emocional en los niños"

Fa uns dies em van deixar un llibre anomenat Actividades para el desarrollo de la inteligencia emocional en los niños. Em va semblar interessant perquè treballa el que per a aquests autors són les competències emocionals amb diferents activitats que podem dur a terme en la nostra tasca docent. Aquestes competències tal com les defineix aquest llibre són:

-       Consciencia emocional: “capacidad para tomar consciencia de las propias emociones y de las de los demás” (BISQUERA, R., PÉREZ, N., CUADRADO, M., LÓPEZ, E., FILELLA, G. i OBIOLS, M., 2009: 8).

-      Regulació emocional: “capacidad para manejar las emociones de forma apropiada” (BISQUERA, R., PÉREZ, N., CUADRADO, M., LÓPEZ, E., FILELLA, G. i OBIOLS, M., 2009: 8).

    Autonomia emocional: capacidad para autogenerarse las emociones apropiadas en un momento determinado. Esto incluye una buena autoestima, actitud positiva ante la vida y responsabilidad” (BISQUERA, R., PÉREZ, N., CUADRADO, M., LÓPEZ, E., FILELLA, G. i OBIOLS, M., 2009: 8).

-           Habilitats socio – emocionals: “capacidad para mantener buenas relaciones con los demás” (BISQUERA, R., PÉREZ, N., CUADRADO, M., LÓPEZ, E., FILELLA, G. i OBIOLS, M., 2009: 8).

-      Habilitats per a la vida i el benestar emocional: “comportamientos apropiados y responsables para afrontar los retos que se nos plantean, lo que nos permite organizar nuestra vida de forma sana y equilibrada, facilitando experiencias de satisfacción o bienestar” (BISQUERA, R., PÉREZ, N., CUADRADO, M., LÓPEZ, E., FILELLA, G. i OBIOLS, M., 2009: 8-9).

En aquests dies hem estat parlant de la importància del temps de dedicació als infants i no només de qualitat sinó també de quantitat. Per tant, com exposa en aquest llibre és important disposar de temps per poder treballar amb els infants aquestes competències emocionals.

Pel que fa a la consciencia emocional seria el fet de saber posar nom a allò que estàs sentint o que senten els altres. Això està relacionat amb el que parlàvem l’altre dia sobre la resolució de conflictes on comentàvem que una bona manera d’iniciar-los en la mediació, era demanar-los com creus que es sent l’altre?. Per treballar aquest aspecte no fa falta que hi hagi un conflicte sinó que també ho podem fer a partir de situacions no reals com ara a partir d’un conte, demanant als infants sobre com es senten els diferents personatges d’un conte o una pel·lícula. Per tant, és a partir de prendre aquesta consciència on podem treballar la regulació i la prevenció de conflictes.

De les activitats proposades per treballar aquesta primera competència he seleccionat les següents:

Activitat 1: Com et sents?

Objectiu: reconèixer les emocions a través de les expressions facials i adquirir vocabulari emocional.

En aquesta activitat apareixen cares dibuixades amb diferents gestos facials i els nens han de posar nom a cadascuna d’aquestes cares.  A més els podem demanar que hauria de passar perquè ells sentissin aquestes emocions o com creuen que reaccionarien davant d’aquestes. Per exemple, jo em sento alegre quan em vaig de viatge i reacciono rient i estant molt alegre.

Activitat 2: Quantes emocions!

Objectiu: Relacionar emocions amb esdeveniments del dia a dia.

En aquesta ocasió la mestra proposaria una sèrie de situacions com ara: tens un mal son i et lleves de cop, la teva àvia ve a cercar-te a l’escola, vas en bicicleta i et caus... Desprès els infants disposen d’una graella on hi ha les diferents situacions a la banda vertical i les diferents emocions a la horitzontal de manera que els infants han de dibuixar o aferrar a la graella les diferents emocions que tu sentiries davant aquestes situacions.

Activitat 3: Còctel d’emocions

Objectiu: Comprendre l’ambivalència emocional.

Aquesta vegada es tracta d’una història  com ara l’àvia de na Neus ha estat molt de temps a l’hospital i, tant ella com la seva família han patit molt; finalment ha mort.

Així els infants han de dir les emocions que pensen que han sentit els familiars a fi de adonar-se que per una banda estaran tristos per la mort però també contents perquè ja no pateix. D’aquesta manera s’adonen del que vàrem veure unes classes enrere sobre el fet que hi ha situacions que et poden provocar emocions diferents i, fins i tot, oposades.

Pel que fa a la regulació emocional, ja va sortir el tema de com podríem treballar això a l’escola i crec que és una bona oportunitat poder veure exemples de diferents activitats.

Activitat 1: El semàfor

Objectiu: adquirir una estratègia per regular les emocions negatives.

Aquesta activitat, aplicada a l’aula la podríem fer entre tots a una gran cartolina on dibuixéssim un semàfor. Consisteix en què a la llum vermella hem de posar alguna paraula com ara ATURAT, és  a dir abans de reaccionar cridant o insultant ens prenem uns segons per reflexionar.

A la llum groga RESPIRA FONS, aquí hem de fer veure que hem de respirar fins que puguem pensar amb claredat i poder passar a l’última llum, la  verd. Aquí aniria EXPLICA EL PROBLEMA I COM TE SENTS, és a dir, hi ha una expressió de les emocions per tal de cercar entre tots un problema sense haver hagut de recórrer a un conflicte major.

Una bona forma perquè els infants vegin la utilitat d’aquesta activitat és utilitzar-la nosaltres com a mestres, ja que som models d’imitació. Per tant, en alguna situació on nosaltres tinguem enfadats mirar al semàfor i anar dient en veu alta les fases per on anem passant. També es podria fer servir a situacions imaginàries on els infants hagin d’escenificar algun tipus de conflicte i solucionar-lo d’aquesta forma.

Activitat 2: Tot ho faig bé?

Objectiu: Acceptar la part de responsabilitat/culpa en els conflictes.

Moltes vegades, es produeixen conflictes a l’aula i intentem cercar un culpable sobre el qual recaigui la responsabilitat. No obstant, en la majoria de casos, ambdues parts tenen part de responsabilitat i hem de fomentar que ho reconeguin a fi d’evitar enuigs o facilitar arribar a una solució.

En aquest llibre, es presenten algunes històries que tracten de dues o més persones i es tracta que després de llegir-lo els infants reconeguin qui dels que ha intervingut té part de responsabilitat. Una d’aquestes resumides és que una nena li demana per favor el reproductor de CD al seu germà i aquest no se’l deixa. Quan el nen se’n va amb un amic, la nena l’agafa per escoltar música i quan el nen arriba troba el CD de la seva germana dins i s’enfada.

Després de cada història hem de fer reflexionar els infants sobre si tota la culpa era de la nena per agafar el reproductor? Perquè el seu germà no se’l va deixar si ho necessitava en aquell moment?. Així es poden treballar mitjançant històries molt senzilles tant el que ja hem dit com altres valors com la solidaritat.

Pel que fa a l’autonomia emocional, aquesta és una competència que requereix de molt de temps però que és molt important ja que és la que et va estirmar-te tal com ets, saber les teves possibilitats i limitacions, cercar ajuda quan ho necessites, ser capaç d’expressar les pròpies emocions i les de la resta... és a dir, és com la formació de la teva personalitat.

La nostra personalitat i tot el que suposa aquesta autonomia emocional es veu influenciat de manera molt gran pel que rebem del nostre entorn. Per tant, hem de pensar en les profecies d’autocompliment ja que moltes vegades repetim als infants tot el que no fan bé, que sempre el mateix... i això fa que construeixin una imatge negativa de sí mateixos que els bloqueja en el seu desenvolupament.

Activitat 1: La flor de l’amistat

Objectiu: identificar qualitats positives de tu mateix amb l’ajuda de la resta.

Això es pot fer amb infants de quatre o cinc anys. Podríem fer que cada dia, hi hagués un protagonista que fos l’elegit perquè la resta parlessin d’ell. Els infants hauran de dir aspectes positius del protagonista com ara: sap dibuixar molt be, sempre està content... així, com proposa el llibre l’infant podrà elaborar la seva flor de l’amistat per tal que es vagi descobrint cada vegada més com a persona.

Activitat 2: Me dono permís per sentir

Objectiu: Acceptar les nostres emocions i sentiments com a part de nosaltres mateixos.

Pel que fa a aquest aspecte, ja varem parlar de què emocions com la tristesa o la por són emocions que moltes vegades no es volen expressar perquè creiem que ens fan més dèbils o que la resta no les accepta. Per tant, hem de prendre consciència de què totes les emocions s’han de poder expressar de manera natural i des del respecte, sense reprimir-les.

Això també ho podem fer a través de petites històries com ara: en Lluís era una nena de cinc anys (segons l’edat que tractem), es va barallar amb una companya de classe i va començar a plorar. Uns altres companys que estaven al pati es varen posar a riure d’ella i a dir-li coses com ara plorar és de nenes, els nens que ploren són covardes... A partir d’aquesta història hem de fer preguntes als nens com ara què li dirien a en Lluís si el tinguessin al costat? I als companys?

Les habilitats socio – emocionals serien la manera que tenim d’actuar i que afavoreix les relacions que tenim amb la resta.

Activitat 1: Juguem a endevinar

Objectiu: Reconèixer l’importància de la comunicació no verbal.

Tot i que a aquesta assignatura hem parlat de la importància de la comunicació no verbal, també ha hagut altres assignatures com ara educació corporal del mestre on hem vist que les nostres mans, gestos i tot el nostre cos, comunica molt més del que ens pensem. Per tant, és important educar el nostre cos a fi que el nostre llenguatge no verbal no digui el contrari del que pretenem dir verbalment. Per això he trobat aquesta activitat que crec que pot ser molt divertida de treballar amb infants.

Es tracta de donar una consigna a un infant i aquest ha de representar aquesta situació sense parlar. Així fins que un company esbrini el que era i passi a ser ell el que faci mímica. Les consignes variaran segons l’edat dels infants; alguns missatges que crec que són fàcils per representar a la nostra etapa són: tinc fam, tinc son, estic contenta perquè aniré a passejar amb el meu gos.

En definitiva, hi ha moltes activitats que tot i que en principi estan adreçades a infants de 8 a 12 anys, crec que també les podem utilitzar per a la nostra etapa (adaptant-les) i, per a nosaltres mateixos. És un recurs més del que podem disposar per millorar tots aquests aspectes de la nostra vida i que personalment m’ha semblat molt interessant. Si us animeu, consulteu el llibre i feu les activitats que creieu que us aniran millor en cada moment.

* No he posat cap imatge del llibre, que ajuden molt a la comprensió de les activitats, ja que està totalment prohibit la reproducció total o parcial d’aquesta obra sense permís de l’editorial. A més, tot i que aquestes activitats són per a infants d’uns set o vuit anys crec que es poden adaptar perfectament a infants més petits. No obstant, com ja he dit, també les podem fer servir per nosaltres ja que no estem molt avesats a treballar amb les nostres emocions.

Referència bibliogràfica del llibre en el qual m’he basat per fer aquesta reflexió:

BISQUERA, R., PÉREZ, N., CUADRADO, M., LÓPEZ, E., FILELLA, G. i OBIOLS, M. (2009). Activitades para el desarrollo de la inteligencia emocional en los niños. Barcelona: Parramón 

13 i 20 / 03 / 2012

Durant dos dies de classe hem parlat sobre l’afecció, basant-nos en l’autor Félix López que parla sobre el que això comporta, els estils que hi ha d’afecció i les condicions de les figures d’afecció. Ha hagut una primera frase sobre aquest autor que m’ha fet reflexionar: “No es suficiente el que no me golpees, tu cuerpo tiene que ser cuenco, hogar y abrazo para mí”. És veritat que moltes vegades sembla que diem que l’important és que un infant no sigui maltractat sense caure en què també és igual d’important que no es senti “invisible”. Amb els infants no és suficient no fer-los mal, hem de fer; hem de saber mantenir un contacte amb ells i que aquest contacte sigui positiu.

En comptes de destacar les frases o els aspectes que més m’han cridat l’atenció sobre aquest tema tractat per dit autor, he fet un fotomontatge on es veuen reflectides però d’una forma més amena. Per fer aquest vídeo he fet ús dels apunts de Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància i de l’article El desarrollo del apego durante la infancia de Félix López i María José Ortiz. 

Les imatges extretes per fer aquest vídeo han estat baixadades de Creative Commons i les seves adreçes són les següents (ordenades per seqüències d'aparició): 

http://www.flickr.com/photos/deskounlmtd/3695922896/ 

http://www.flickr.com/photos/mr_rain/2397759126/ 

http://www.flickr.com/photos/huno/3293164784/ 

http://www.flickr.com/photos/avelino_maestas/2726373773/ 

http://www.flickr.com/photos/shinythings/2609711377/ 

http://www.flickr.com/photos/estudioencasa/3049989578/ 

http://www.flickr.com/photos/mau3ry/5023130448/ 

http://www.flickr.com/photos/_marc_/3526537985/ 

http://www.flickr.com/photos/lukesaagi/4703120176/ 

http://www.flickr.com/photos/juliecampbell/4513873656/ 

http://www.flickr.com/photos/amslerpix/6985148523/ 

La música utilitzada com a fons del fotomontatge és la banda sonora de "Up" i, pels qui vulguin escoltar-la o baixar-la el seu enllaç és http://www.youtube.com/watch?v=M_aFExPt-dE. 

08 / 03 / 2012. Children See, Children Do

Pel que fa a la socialització, hem anat mirant les diferents passes que es produeixen:

-          Creació de vincles afectius

-          Adquisició de valors, normes i coneixements socials.

-          Aprenentatge de costums, rols i conductes.

-          Construcció d’una forma individual de ser.

En la segona fase hem parlat sobre els coneixements socials que serien els codis que tenim per mantenir les relacions socials. En aquest punt ha sorgit el tema d’un vídeo que volia posar al blog: “children  see, children do”.

Si analitzem aquest vídeo, seria un clar exemple de la influència que suposen els pares en les conductes dels fills. Aniré pas per pas per tal d’anar relacionant el que hem vist de forma teòrica amb el cas pràctic del vídeo.

1.       En primer lloc, són pares o mares amb els seus fills és a dir, els adults amb els quals els infants estableixen els seus primers vincles afectius. La família és el primer àmbit on l’infant estableix la seva socialització i és aquesta qui dóna les eines necessàries per continuar el seu procés de socialització en altres contextos.

2.       En aquests casos els infants estan adquirint un codi i uns valors sobre com es relacionen els seus pares entre ells o amb la resta de la gent. Per exemple, l’infant que veu al pare cridar a la seva mare està veient que el codi que utilitza un home per dirigir-se a una dóna són els crits i la violència.

3.       Amb tot el que l’infant veu fer als adults, adquireix una conducta determinada a l’hora d’enfrontar-se a determinades situacions. El fill que va en cotxe i insulta els altres conductors està aprenent els insults i els crits com una costum davant d’una situació de circulació. Per tant, ja es comencen a establir uns rols que, tornant a l’exemple de l’infant que alça el puny contra la mare són els propis del masclisme.

4.   Per últim, i interrelacionant les altres passes del procés l’infant construeix la seva personalitat a través d’allò que li ofereix l’entorn. En els casos d’aquests infants és el que reflecteix el vídeo, són ombres dels seus pares i mares.  

08 / 03 / 2012. La mediació, una bona estratègia per resoldre conflictes.

Avui a classe hem aprofundit en la relació entre els processos afectius i socials. Hem anat veient els diferents processos implicats en el desenvolupament social tot relacionant-lo amb la part emocional.

Tornant sobre la pàgina que ja vaig comentar en publicacions anteriors ( www.xtec.es ) he trobat un treball realitzat per Neus Ferrer que m’ha semblat molt adient per endinsar-nos més en un tema que hem tocat una mica avui: la resolució de conflictes.

La resolució de conflictes és un aspecte important perquè inclou a persones i, per tant, és un aspecte social que s’ha de treballar i no hem de rebutjar. A més, el fet que es produeixi un conflicte és signe de què hi ha unes emocions o uns sentiments que estan en aquell moment i que han sortit.

L’article comença explicant la importància de fer que els alumnes vegin els errors com una forma d’avançar, d’ajudar-los a resoldre’ls perquè puguin créixer com a persones. Ens parla d’una estratègia “la mediació” com a eina per resoldre i evitar els conflictes. És com hem parlat a classe una altra via per resoldre els problemes.

Quan parlàvem de l’home que va llançar al seu fill per la finestra i deia que va ser perquè portava plorant vint i quatre hores, hem dit que es tracta de parlar sobre aquests problemes per donar alternatives, obrir altres portes. El que vull dir amb l’exemple és que la societat ha de parlar del que està succeint per poder posar unes alternatives d’actuació i això és del que tracta l’article, de donar un altre camí per a la resolució de conflictes diferent al càstig.

Tot i que fa referència a joves més grans que amb els que tractarem a la nostra etapa és un article que es pot aplicar també als nostres infants. A més el que m’ha agradat d’aquest article és que, potser perquè aquesta dona té una gran experiència, transmet la importància del tractament dels conflictes de manera molt propera, que arriba molt fàcilment.

A la pàgina 14 ja comença a parlar de la gran importància de l’àmbit emocional. Relacionat amb el que diem a classe, ja hem parlat amb n’Iñaki de la gran importància de dedicar un temps a l’inici de cada curs per establir un bon clima afectiu entre els membres de la classe i no començar directament pel contingut teòric. Diu una frase que m’ha agradat molt:

“...per ensenyar continguts, el primer que cal fer és crear un bon clima afectiu i de relació  entre tots. Els conflictes estan directament lligats a les emocions” (Neus Ferrer, 2003-2004: 14).

A més, avui hem parlat sobre la relació entre el desenvolupament social i afectiu i ella també deixa clara aquesta idea dient que la comprensió i l’expressió de les emocions, tant d’un mateix com dels altres, són habilitats socials necessàries per poder conviure. Per tant, trobem el que hem anat donant durant el dia d’avui però des d’un altre enfocament i relacionant-lo amb la resolució de conflictes.

Per tant, tracta la mediació com una manera de regular les emocions. La darrera pregunta que ha sorgit a la classe era com tractar aquesta regulació en l’àmbit escolar.  Crec que és el que explica aquest article, una forma de prevenir no l’expressió de les emocions sinó el control d’aquestes quan les expressem.

Tot i que no explicaré tot el projecte de recerca que es fa, convidar-vos a què llegiu tot l’article perquè exposa casos pràctics que serveixen per veure quins tipus de conflictes es poden solucionar amb aquesta metodologia i el resultat que té treballar-los així.

A la pàgina 51 comença a parlar també de l’educació emocional en relació als conflictes i també és una part important de l’article. Dic algunes pàgines perquè són aspectes que m’han cridat més l’atenció i tenen continguts interessants per l’assignatura però tota la lectura és molt profitosa i té molts altres aspectes que no he dit i que són igualment molt interessants.

Com ja he dit us convido a llegir-lo perquè veritablement és molt pràctic i et dóna moltes claus per dur-ho a terme. Fins i tot, explica els passos que inclou la mediació i altres aspectes que t’ajuden a reflexionar a l’hora de solucionar un conflicte ja que veus com actuacions que alguna vegada tots hem fet servir amb la millor intenció poden fer de barrera per aconseguir el veritable objectiu que tenim.

Ara sí que definitivament ja no dic res més i deixo que sigueu vosaltres els que gaudiu de la lectura!

06 / 03 / 2012

Continuant amb l’activitat 4 i pel que fa a l’ALEGRIA les estratègies que jo vaig triar varen ser:

-          - “Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor” (Silvia Palou, 2004: 126).

L’alegria és una emoció que quant més dones més hi ha. És a dir, és una emoció que va creixent i això s’ha de transmetre als infants perquè no hi ha res millor per crear un bon clima de treball que estar agust i alegre.

-          - “La ironía, el humor, la sàtira, siempre que sea de buen gusto, son signos de inteligencia. Para poder transgredir, buscar el trasfondo de las palabras, interpretar la realidad desde diferentes puntos de vista... se necesita una buena dosis de creatividad y capacidad intelectual. Debería ser un factor tenido en cuenta cuando evaluamos a los niños” (Silvia Palou, 2004: 126).

Aquesta estratègia en un principi la vaig elegir pensant més en persones més grans, però és veritat que potser el fet que els infants siguin tan petits pot fer que aquesta no sigui l’estratègia més adient. Tot i així, crec que els infants, com fan amb tot, van incorporant tots els aspectes nous i, al final, es produeixen els “formats d’interacció” dels que parlava Bruner ja que acaben aprenent per imitació dels altres. Tot i així, com ja he dit a classe el problema no és que els infants no ho entenguin sinó COM ho entenguin. Per tant, la tasca del professor és posar els mitjans perquè ho puguin entendre i així incorporar-lo als seus esquemes. 

A classe hem parlat sobre la diferència que hi havia entre empatia i simpatia. Hem dit que l'empatia consisitiria en llegir la situació i actuar per ajudar mentre que la simpatia seria clonar les teves emocions amb les d'un altre. Pensant sobre l'empatia he recordat un anunci que em va commoure i que crec que reflecteix molt bé aquest concepte.